タイムカプセル

12月のベゴニア  F6 水彩 2011

実家にいる弟から封書が届いた。ah、S'ha creat el document d'exemple.、Vaig mirar casualment al davant i vaig veure que l'adreça era el nom del meu fill.。Què és?

S'incloïa una postal juntament amb una carta senzilla del meu germà.、El que em va mostrar va ser、Vaig escriure això quan el meu fill anava a 4t de primària.、deu anys després、Era una postal dirigida a mi quan tenia 20 anys.。十年後にも確実な住所を書きなさいと言われ実家の住所を書いたのだ自分としては必ず引っ越しをするに違いない(むしろして欲しい)との想いもそこに顔を出している

弟も面食らったようだが、Sembla que no només nosaltres, sinó també la mateixa persona n'havíem oblidat completament.。A la postal hi havia impresa una foto quan vam anar tots tres a Nasu.。Feu la foto vosaltres mateixos amb un trípode、A l'escola, va escriure a les postals que ell mateix imprimia amb un ordinador.。

deu anys són curts。Des del punt de vista dels nostres pares、子どもは図体ばかり大きくなるが中身はちっとも成長していないように見えるでも子どもがそれを書いたときは10歳それまでの人生と同じ長さの未来など遠い遠いかなたに違いない私自身の記憶に照らしてもそうだ

葉書きの最後に「お父さん、Em pregunto com està la teva mare?。Espero que no estigui mort''.。Per a nens、els pares són més importants que el país、més a prop que la societat、És una persona insubstituïble que em protegeix amb la meva sang.。Sense ell, no podem construir somnis per al futur.。la desgràcia dels pares、mala sort、無能はそのまま子どもの未来に影を落とす。per un moment、自分はどんな傘をさしかけどんな影を投げてきたのだろうと心を探り見た

東日本大震災で親を失った子どもたちはそうした影さえ失ったのだとあらためて思う「死んでいなければいいけどな」とは子ども心にそんな現実を感じていることの表れでもある十年後の今「お父さんがもう少し社会的にまともな人だったらなア」と不運を感じているかも知れない

子どもは親を選べないだからこそ子ども自身に理想が必要になるのだ親を尊敬するという子どもを私は好まない(それ以前に尊敬されない)(子どもから見て)親など飯と金さえ出してくれればそれで十分という存在だ親を踏み台に自分の世界を作って行ければそれで良い私も10年後の自分へのタイムカプセルを残してみようかと思う 2012/1/28

Vaig tornar de Shimokita。

2011暮れ・下北

Feliç any nou。Gràcies pel vostre suport continuat aquest any。Vaig rebre moltes targetes d'Any Nou.。gràcies。però、Aquest any no he pogut enviar ni una carta.。ho sento。

Poc després de principis de desembre, el meu ordinador es va trencar i el vaig enviar a reparar.、Vaig poder reparar-lo durant un any.、Ja havia tornat a Shimokita el dia 24 per comprovar com era el meu pare.、Aquest any he deixat d'enviar targetes d'Any Nou.。Vaig anar a l'hospital del meu pare cada dia durant 11 dies del 25 al 4 de gener per cuidar-lo? per ajudar、Vaig passar per una carretera de muntanya i vaig anar a l'hospital, que va trigar entre una hora i una hora i mitja en cada sentit.。

Cirurgia d'agost、Em van traslladar a un hospital de rehabilitació al novembre i aquest és el meu tercer hospital.、Un per un, no puc fer-ho cada cop.。Vaig poder parlar correctament immediatament després de la cirurgia.、Vaig poder respondre amb precisió el meu nom i data de naixement.、Al següent hospital, no vaig poder parlar.、Ja no puc reconèixer la meva família。Aquesta vegada a l'hospital ja no puc menjar, tot i que em donen menjar.、Només m'estic aprimant。El meu cos està rígid i rígid。És un hospital de rehabilitació? ? ? Vaig pensar que sí、Si no en menges de totes maneres, ja està、Vaig decidir centrar la meva feina a assegurar-me que tenien prou per menjar, encara que només fos per dinar.。Poca cosa pot fer la família。Però durant aquests 11 dies, vaig sentir que hi havia coses que només podia fer en família.。

Les carreteres nevades desconegudes eren espantoses al principi.、A mesura que us acostumeu, tindreu més temps per mirar al vostre voltant.、Ara pots gaudir de la conducció per les carreteres de muntanya cobertes de gel que brillen de llum.。Sobretot、La bellesa de la neu pura、La neu pols balla al vent、Vaig poder veure la bellesa de la neu cada dia, on era difícil saber si era una carretera o un camp nevat.、Em va alegrar molt.。La frescor de l'aire fred i clar。Vaig sentir com si tornava a casa per recuperar alguna cosa que havia oblidat.。

No vaig veure una sola persona tossint a Shimokita.、Em vaig oblidar completament del fred、Ahir (5) al vespre、Un gran nombre de persones van començar a tossir tan bon punt van arribar a l'estació d'Omiya del Shinkansen.。ah、Aquí hi ha un fred。Amb aquesta sensació、Mentre apreciava el bonic paisatge nevat al meu cor、Vaig tornar a casa amb la sensació que tornaria a viure en això a partir d'avui.。

Per fi ha arribat el moment d'una exposició individual.。

ホニュウルイの風景 F6 2011

Finalment una exposició individual。Ni tan sols estava gens preparat.、Vaig a Joyful ara i compraré unes cintes.、Vaig tenir el nervi mandrós d'intentar col·locar-lo girant-lo al voltant del marc en lloc d'un marc.、Estic sorprès jo mateix.。No he tingut temps de recollir un bolígraf durant els darrers dies (i aquest bloc?)。

La seva obra més gran és ``The Discus Thrower'', que va tenir gairebé 300 números (es va exposar intencionadament sense acabar).。Us agrairia que poguéssiu pensar per què esteu llançant el disc al lloc.。El mínim és uns quants punts de mida 4。Quant al temps, el número 4、6el tema pren més temps、Com més gran sigui la mida, més curt serà el temps de dibuix.。No és només aquesta vegada、Sempre és el mateix。Crec que probablement són les meves pròpies tendències internes les que condueixen a aquest resultat.。

“Paisatge de Honyuului” és una de les obres exposades.。Les meves impressions en aquesta etapa són、De fet, sento que aquest podria haver estat el veritable títol aquesta vegada.。A part dels meus pensaments com a autor、A tothom qui ho veu、alguna cosa positiva、coses negatives、Crec que cadascú té opinions diferents.。satisfer、Espero que ho escolteu。 06/12/2011