うんざりだ / I’m fed up with “Thanks, thanks,thanks”

ときには一人になるべきだ
ときには一人になるべきだ

2016/8/22。Avui torna a ser Yamase。L'últim dia dels Jocs Olímpics。El rendiment dels jugadors japonesos va ser gran.、cada entrevista、Estàs "feliç" o "senteix" d'haver guanyat una medalla?。I sense falta, "Gràcies a tots els que m'han recolzat".。

Entenc com et sents.、Suposo que és cert, però、ja estic "cansat"。Hi ha moments en què la premsa ho exigeix.。entrenador、director、A mesura que les organitzacions de la competència calculen els seus guanys i pèrdues externes,、Sembla que això també és perquè ensenyen "paraules d'agraïment".。

Tots els jugadors、No crec que he fet el possible pel meu compte.。Estic segur que tinc un sentiment d'agraïment cada dia, fins i tot inconscientment.。Però d'altra banda、Per tal de demostrar el propi poder personal、Cal oblidar-se d'aquestes coses。En cert sentit, aquesta mena de determinació、No et genera veritable emoció?。En aquests dies, fins i tot els nens petits diuen "gràcies".。

``És segur dir gràcies'', ``Tothom està fent alguna cosa'' i ``És natural estar agraït a tothom''.、Al final, crec que aquesta és una mentalitat perillosa que incorpora l'individu en el conjunt.。Mentre canta "Desenvolupa la teva individualitat"、El cor japonès segueix sent "un com un tot"。

Publicat per

Takashi

El blog personal de Takashi。No només de pintures、El que penso cada dia、que sents、Escric el que em ve al cap。Aquest bloc és la tercera generació。Des del principi, han passat més de 20 anys.。 2023A partir de l'1 de gener、De moment, vaig decidir escriure només els dies senars.。Vaig a pensar en la meva direcció futura i altres coses una per una.。

Deixa un comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *