Categoria: Parlar

"Coses com..." són només、En forma de filet de peix una mica més gran、el color és gairebé negre。sí、"Balena..." venut a Boso i altres llocs.、És a prop d'això、El centre és una mica més gruixut。A primera vista, sembla un simple pa al vapor.、Semblava que es podia menjar fàcilment。

També hi ha coses que semblen bolets a rodanxes fines.、Indistingible d'un llimac、Llenceu-lo d'amagat。Al cap i a la fi, aquella carmanyola és a la cantonada del jardí.、No sé quant de temps ha estat allà (llençat?)、La meitat està plena de fang.。

Per molt que sigui una missió,、(La persona que va donar aquesta missió va ser、amb una dotzena de nens、Hi ha una barreja d'edats i gèneres, des d'infantil fins a estudiants universitaris.。No sé la relació entre aquests nens.。(Tots són nens que no conec.) No vull morir d'un mal d'estómac.、Era inevitable que l'he llençat en secret.。Daiichi、La missió és menjar "la balena..."、No és un bolet。

Aquest somni continuarà demà。Sembla que serà llarg、disculpeu-me。

 

*Aquesta és una història de ficció.。

Sortiu de l'aula una vegada、He tornat de nou。

Com si no hi hagués cap motiu especial per aturar-se.、No vaig tornar per cap motiu clar.。Si ho hagués de dir,、Perquè algú de la meva classe em va convidar a tornar (reinvitació?)、Això no és un motiu, oi?。

Vaig assistir a l'aula durant 10 anys.。Gairebé sense absències。També vaig fer un dibuix força gran.。però、No vaig participar en cap concurs.。El professor tampoc em va dir especialment que ho mostrés.。Personalment, en volia treure una mica, però、no va ser proactiu。casa、No és que estigués insatisfet amb això.。però、D'alguna forma、Igual que l'aire surt a poc a poc d'un globus、De sobte vaig sentir que ja no em sentia bé.。

Tinc força física。bé、bé。Fins i tot després de deixar l'aula, encara tenia ganes de dibuixar.、Aquí està、Si no dius una cosa així, no hi haurà competència.。10És la inèrcia anual?。

He de fer un dibuix、ve al cap una idea。Quan estic dibuixant、Mans plenes amb processament a mà。No m'ho puc pensar.。dins de、Quan em ve una idea, vull dibuixar-la.。Quan començo a dibuixar、On no ho pots fer、Esbrinaràs què passa molt ràpidament.、Fins i tot jo mateix。però、No sé què fer。No ho puc deixar sol.、Es diu personalitat?。

No per això vaig tornar.。D'alguna manera。però、Estic pensant a participar en un concurs la propera vegada.。No és com si tingués cap desig de ser seleccionat o guanyar un premi.、Crec que m'esforçaré una mica més。però、Si em seleccionen, potser desitjo alguna cosa més inesperada.、Hahaha。

※実在の個人とは何の関係もありません。架空のお話です。

この年齢になって絵を描いていると、「良い趣味を持って幸せですね」という人と「今更お金の無駄遣いでは？」直接にではないが、そんな心持ちでいう人がいる。segur。俺も心のどこかでそんな風に考えることもあるんだよね。

俺もいい歳だし、この先十年も描けるかどうかさえ分からないうえ、描いたからどうだってこともないのははっきりしている。子ども達も口には出さないが、俺の絵の具代で女房に美味しいものでも食わしてくれればまだマシな金の使い方だ、ぐらいに思っているらしい。爺はもうボケ始めて晩酌と絵のことしか頭にないと思っているのだろうが、子どもの考えなんかとっくの昔にお見通しさ。però、あえて喧嘩なんかしない。寂しいもん。

この歳になって、絵も少しは勉強したくなった。考えてみたら、ただ感覚と好き嫌いだけで絵を見たり描いたりしてきただけだから、解らない絵は永久に解らないし、嫌いな絵はただ嫌いだってだけで避けてしまう。でもそれじゃあ、これまでやってきた経験が勿体無いというか、完成しないような気がしてきたんだ。almenys、好き嫌いだけで言っちゃいけない絵というものもはあるんじゃないかとは思う。漠然とはしているが、あるグレードというか、走高跳びのバーに似た非情なものがさ。それを見たいよね。

世界は広い。自分の子を芸術家にしようと90過ぎて子どもを作る奴もいれば、90過ぎて美術大学に入学する奴もいる。しかも主席で卒業、大学に残って指導する立場になるなんて…。普通じゃないって言えば普通じゃないが、「絵の世界」ってそんなもんかも知れないよ。俺もその世界の、どこでもいいからそこに自分の墓を建てたいな。

心のどこかでそんな風に考えることもあるんだよね。