Història de "The Afterlife"

Vista des del croquis de la finestra

Des de la vida posterior、Acabo de tornar。Literalment "supervivència"。He dit les coses una i altra vegada, "No m'importa si moro en qualsevol moment" i "Vull morir aviat".、Estem una mica més curosos ara。Perquè vaig veure un món terrorífic i terrorífic。

En realitat no he estat al "altre món"。Jo、Acabo de fer una visió de l’entrada、En realitat és presumptuós utilitzar paraules com "sobreviure"、En realitat, certament hi havia alguna cosa així。

és、Es troba a poca distància de les cases que vivim、No, és entre les cases、També és un dels llocs que molta gent va.。I tot i que és fàcil que ningú ho digui、Aparentment, molta gent pretén no notar -ho。Ja no hi ha ningú que hi hagi。Gairebé tothom es troba a l’esquena、Respiro tranquil·lament。Aixeca’t diverses vegades al dia、Ràpidament menjo menjar que s’està portant des d’algun lloc、Després de menjar, torno a estar a l’esquena。És una cinta transportadora que es mou lentament, desconeixeu -la.、No podré arribar a ningú en pocs dies, setmanes o mesos、És una artèria per al "altre món" que no es pot tornar enrere。

Mirant enrere, vaig veure el "món"、Avui neva al matí、Feia temps dur。Poseu el vostre paraigua、Per resistir el vent i caminar、Pot ser dolorós per a les persones amb cames i malucs pobres。En comparació amb la terrorífica calma de la vida posterior。però、Això vol dir que està viu。Dolor, amargor i diverses contradiccions、Això semblava estar viu。
Des de l'entrada, vaig tornar a mirar el "món"、Vaig aguantar un esbós "d'última hora"。

El dia en què no es pot fer res

Títol que cal determinar suports mixtes
Esbós de "una vista des de l'hospital"

Avui no puc aconseguir res。O millor、Sembla que el dia només s’acaba a l’hospital。És només un "examen"、Em fa molta pressió perquè no hi estic acostumat、Amb prou feines puc fer res més。

Fins i tot si no és possible dibuixar imatges、Llegint un llibre、És possible trobar algunes idees、També m’he preparat、No en puc aconseguir cap。No puc calmar -me。

制作中

先月25日から少し進めました少し落ち着いてきたぶん躍動感もなくなってきたかもしれません描くことの難しさよりそういう意思や気分を維持し続けることの方が難しいんですよね一歩進めば一歩先の風景が変わっていくそれにつれて自分の感覚も反応するそれでも何かを繋いでいくのが制作かな