Final de l'exposició i final de l'exposició d'art

Paisatge del lloc

El dia 16 va finalitzar l'exposició col·lectiva "Living in the Landscape Ⅷ" a la Galerie Shimon de Ginza.。Sota la Corona、Gràcies a tots els que es van prendre la molèstia de venir.。Preneu-vos la molèstia de trucar-me、Els que enviaven postals, etc.、gràcies。

Durant el període d'exposició、Exposició Niki al National Art Center, Tòquio a Roppongi、Exposicions independents i individuals presentades a l'article anterior, etc.、algunes exposicions individuals、També vaig visitar exposicions col·lectives.。Tothom està fent el possible。Hi va abocar una gran quantitat d'energia、quantitat de material、fons。i molts sacrificis de tota mena。I la petita quantitat d'autosatisfacció que tinc、com una benedicció、Admiració privada gairebé sense habilitats socials。Hi ha una paraula més adequada que "saludable"?。

"En la meva història personal de l'art,、"La història de l'art ja s'ha acabat", va escriure fa temps.。Ho vaig tornar a confirmar。Això no vol dir que tothom deixarà de dibuixar.。Al contrari, d'aquí a 10 anys serà més fàcil dibuixar.、Crec que tothom dibuixa per matar el temps.。S'ha acabat、"No tinc res més a afegir", és a dir.、Pel que fa a la història de l'art, vol dir que hem arribat al final del llibre.、(almenys a l'estil japonès modern) format d'exposició d'art。

Com a mínim, les exposicions d'art contemporani japonès requereixen sacrifici personal (en lloc de càrrega).、És tan gran que m'atreveixo a dir-ne un "sacrifici".。El sistema únic d'exposicions col·lectives del Japó、És una metodologia per reduir la quantitat de sacrifici dividint-la pel nombre de persones.、També hi ha cases d'art on els artistes viuen llepan-se les ferides mútuament.。Els artistes poden crear lliurement el que vulguin、Massa lluny de l'ideal de publicar lliurement。Estigueu preparat per desviar-vos de la societat convertint-vos en escriptor、Cal estar preparat per suïcidar-se socialment.、No és una exageració dir-ho。Fins i tot la família està implicada、Només miro la gent que va tenir la sort de convertir-se en escriptors populars.、És un anacronisme pensar que l'esperit de sacrifici és genial.、És coherent amb el clima d'opressió social similar (per exemple, la condició social de la dona) que imposa això。

Ara tenim internet。La il·lusió que Internet resoldrà tots aquests problemes alhora és、Tot i que admeto ser una persona delirante, tampoc ho crec.、Ja tinc el poder d'alleujar almenys una mica d'això.。Els rigors de la creació (esforç) i físics、no s'ha de confondre amb el sacrifici social。El rigor de la creació、Això és perquè crec que només puc superar-ho des d'un lloc on pugui ser alliberat.。

石丸 康生 個展

            石丸康生展会場 12Oct.2021 ギャラリーなつか 10/11~10/16

10/12(火)曇りのち雨わたしたちのグループ展開催中の画廊を早めに抜け京橋・「ギャラリーなつか」での石丸康生さんの個展を見てから帰宅することにした

石丸さんは山口県周南市のご出身周南市の沖合に大津島という離島があるそこには太平洋戦争時の日本軍の水中特攻兵器人間魚雷「回天」の訓練基地があった水面下に主要構造物がある基地の特殊性から来る海(水)とコンクリートとの親水性そこに染み出てくる鉄筋の錆のイメージそれが作品へのモチーフになっているとだいぶ前にご本人から聞いた

国画会の会員になる前厚さ30cmにもなる分厚いブロックに繊細な凹凸をつけ薄青い水を流しては留め流しては留めてだんだんに色を深めていくような表現に「大津島より」という副題をつけていた時期があるわたしは子どものころ兵器マニアでもあったからその副題でピンときたそしてその年代にふさわしい年配の作家を想像したが石丸さんはわたしよりずっと若い作家である髪の毛もいまだに黒々ふさふさだそれからずっと石丸さんの仕事をそれが彼のどのような哲学に繋がっているのかモチーフとしての特殊性をどう造形化するのか興味を持って見てきた彼の表現はその原点に重くも軽くもなく誠実でかつ現代に生きる若い人の感性とをクールに調和させて来ているように思える

個展会場に入ると浅い水の中になかば沈んだ建築(それも神殿のような)の内側大理石の壁や床に描く波と光の永遠の戯れを見ているような気分になったその浅水感覚はわたしが彼の作品を意識したころからずっと変わらないわたしが伺ったとき雨のせいで観客はわたし一人だった彼の絵は静かな絵だ夏の海に身体を浸しゆらゆら立ち泳ぎしている感覚制作中はどんな音楽(音)を聴くのだろうと思っていたが訊きそびれた

気になる絵

矢本政行「ホール」2021 行動展

行動美術協会に所属する矢本さんの絵を少なくとも10年以上興味と尊敬をもって拝見していますこれは今年2021年9月の行動展で発表された矢本さんの作品です一度お会いしたいと思っていますがまだお会いしたことはありません

一見でこの人はヒエロニムス・ボスとかブリューゲルに強い共感を持つ画家だろうなと皆さんが感じると思います一つはその色彩ですもうひとつはかたちの崩し方に対する好みですこの2つが一致する画家はたくさんいそうに思えますが実は意外に少なくボスやブリューゲル系の画家に絞られてしまいます

però、そんなことはどうでもいいのですこの絵から感じられるのは「世の中は厳しい」というリアルなメッセージです同心円中央が凹んでいるという構図が「歯車のように正確で情け容赦のない」現実の状況を象徴していますまるで「奴隷制度」の図式化のようだとわたしには思えます

そんな楽しくない状況を想像しながら色彩のストイックな美しささに引きずられて一歩二歩絵に近づいてみるとたぶん数百人はいる登場人物のその一人一人はどれもものぐさで(時にはパンツまでずり落ちていたり)自堕落なポーズをしていますこれを「(かすかに奪い取った)自由」と見るか「(諦めのなかの)自由」と見るかはその人第ですが色彩他の全体構成から考えてもアメリカ的楽天的な自由感だけはきっぱりと排除していると思います「自分が自由だと思っているアナタ」へあなたの自由は本当はこんなものかもしれないぜそれでもいいのかいという自問を迫る絵だとも感じるのです