El meu mal d'esquena ha empitjorat des de dissabte (22/7/2017)。No tinc dolor intens que no pugui caminar.、Les coses són diferents aquesta vegada。El dolor no desapareix fins i tot quan m'assec o m'estiro.。Això requereix una certa precaució。
La majoria de les persones tenen algun tipus de malaltia crònica、Tot i que la majoria de la gent s'enfronta al seu propi estrès personal,、I la meitat d'ells s'han renunciat、La meitat de la meva vida està relacionada amb l'esperança.。No és possible dividir el dolor de genoll en 10 persones i reduir el dolor a 1/10 cadascun.、No és possible compartir l'estrès d'un fill d'un veí que no supera una prova d'accés amb altres persones del municipi.。Encantat de la promoció del meu company、Algunes persones poden pensar en les queixes de la seva dona.。entre persones、No hi ha dues situacions exactament iguals、Fins i tot quan estic sol, no sé què passarà en el proper moment.。
però、El dia "Avui va ser" es va substituir per la paraula "Ahir"、El "proper moment" no m'he imaginat mai、El nom ``misteriós'' és ``Today'' sense cap sentit d'incongruència。"Gent normal" caminant amb normalitat、Sempre comparant-me amb aquella persona normal、També vaig al costat、"Jo mateix" és una mica diferent del normal.。gent passant entre si、Els desconeguts asseguts al meu costat són tots "gent normal"。"La persona del costat" no té nom.。
